El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà). Tanmateix, la manca d'una autoritat doctrinal central permet una certa variació en la pràctica religiosa.
D'acord amb la seva actitud envers la cultura contemporània, el judaisme ortodox es divideix de manera informal en: judaisme ortodox modern, que és un moviment que cerca adequar fins a cert punt les pràctiques i estudis religiosos amb la situació social contemporània, però que és ferm amb els afers relacionats amb l'halacà; el sionisme religiós, que uneix el judaisme ortodox modern amb la ideologia del sionisme, i el jueus ultraortodoxos (haredim), que rebutgen qualsevol innovació contrària a les ensenyances religioses de la Torà.
Aquestes branques no es van consolidar fins al segle XVIII, quan sota l'influx de la il·lustració jueva uns certs sectors de la comunitat van rebutjar la segregació religiosa i van cercar d'integrar-se a les comunitats nacionals, tot replantejant moltes vegades les tradicions i les creences religioses. El rebuig a aquest moviment va definir l'ortodòxia.[1] L'ortodòxia sorgeix el segle XIX com a reacció contrària a aquest moviment.